Diccionari manual de la llengua catalana Vox © Larousse Editorial, S.L. 2007.
rebava n. f.
  1. Porció o part d'un material que sobresurt de l'espai que ha d'ocupar:quan tapo el tub de pasta de dents, es fa una rebava de pasta al voltant del tap.
  2. Part sortint d'un objecte que correspon a les juntes del motlle amb què s'ha fet.

Entrades dels fòrums amb la/les paraula/les "rebava" al títol:

Veure la traducció automàtica de Google Translate de 'rebava'.
Anuncis
Anuncis

Denuncia la publicitat inadequada.