Diccionari manual de la llengua catalana Vox © Larousse Editorial, S.L. 2007.
o 1 n. f.
  1. Quinzena lletra de l'alfabet català:la lletra o és una vocal.
    En posició àtona sona com a Joan; en posició tònica pot representar el so de o oberta, com a poc, o el de o tancada, com a fosc.
  2. Nom de la lletra o, O.
o 2 conj.
  1. S'utilitza per unir dos elements d'un mateix nivell o funció gramatical i expressa alternativa o exclusió d'un d'ells; pot anar seguit de l'adverbi :no sé si vindrà avui o demà; anirem o bé a Mallorca o bé a Menorca.
  2. S'utilitza per dir o explicar una cosa d'altra manera igual o equivalent al que s'ha dit anteriorment:la protagonista o personatge principal de la pel·lícula és la Pantera Rosa.
Diccionari manual de la llengua catalana Vox © Larousse Editorial, S.L. 2007.
-ó, -ona 
  1. Sufix que entra en la formació de noms i adjectius per generar diminutius i afectius:animaló; reietona.
'o' apareix també a les següents entrades:

Entrades dels fòrums amb la/les paraula/les "o" al títol:

Veure la traducció automàtica de Google Translate de 'o'.
Anuncis
Anuncis

Denuncia la publicitat inadequada.