Diccionari manual de la llengua catalana Vox © Larousse Editorial, S.L. 2007.
canal 1 n. m.
  1. Conducte artificial tancat per portar l'aigua d'un lloc a un altre, generalment en gran quantitat:canals de rec.sin: aqüeducte
  2. Conducte del cos, generalment buit i fi:canal auditiu.
  3. Conducte del cos per on circulen substàncies més o menys líquides:canal digestiu.
  4. Conducte o via natural per on es mouen els gasos o els líquids a l'interior de la terra.
  5. Suport físic per on es transmeten missatges escrits, sonors o visuals.
  6. Banda de freqüències per on s'emeten les ones de ràdio i televisió:el canal autonòmic.
  7. Pas natural o artificial per on es comuniquen dos mars:el canal de Suez.
canal 2 n. f.
  1. Conducte obert, generalment de terrissa, per on passa l'aigua o un altre líquid.
  2. Conducte format per teules que serveix per recollir l'aigua de la pluja que s'escorre per la teulada.
  3. Solc, estria o plec que hi ha en una superfície:les canals d'una columna.
  4. Plana llarga i estreta que hi ha entre dues muntanyes o dues serralades.
  5. Vall inclinada que hi ha en un vessant o en una cinglera.
obrir en canal
Obrir de dalt a baix un animal o una persona.
'canal' apareix també a les següents entrades:

Entrades dels fòrums amb la/les paraula/les "canal" al títol:

Veure la traducció automàtica de Google Translate de 'canal'.
Anuncis
Anuncis

Denuncia la publicitat inadequada.