Diccionari manual de la llengua catalana Vox © Larousse Editorial, S.L. 2007.
caient n. m.
  1. Manera de caure la roba, un vestit:la seda té molt bon caient.
al caient de
En el moment de caure:sempre sortien a fer un volt al caient de la tarda.
caient d'ulls
Manera d'abaixar els ulls o les parpelles i expressió que es dona a la mirada.
'caient' apareix també a les següents entrades:

Entrades dels fòrums amb la/les paraula/les "caient" al títol:

Veure la traducció automàtica de Google Translate de 'caient'.
Anuncis
Anuncis

Denuncia la publicitat inadequada.