Diccionari manual de la llengua catalana Vox © Larousse Editorial, S.L. 2007.
beneir v. tr.
  1. Lloar algú o alguna cosa per agrair els beneficis rebuts:beneïa les persones que l'havien ajudat.
  2. Fer que algú o alguna cosa esdevingui objecte de culte diví mitjançant una invocació:beneir una imatge.sin: consagrar
  3. Demanar la protecció de Déu, de la Mare de Déu o d'un sant sobre algú o alguna cosa, especialment amb paraules o cerimònies rituals d'un sacerdot:el mossèn beneeix els feligresos fent el senyal de la creu.
  4. Concedir Déu la seva protecció, la prosperitat sobre algú o alguna cosa:Déu va beneir Abraham.
Es conjuga com traduir.
'beneir' apareix també a les següents entrades:

Entrades dels fòrums amb la/les paraula/les "beneir" al títol:

Veure la traducció automàtica de Google Translate de 'beneir'.
Anuncis
Anuncis

Denuncia la publicitat inadequada.