Diccionari manual de la llengua catalana Vox © Larousse Editorial, S.L. 2007.
benedicció n. f.
  1. Acte o fórmula ritual de la religió catòlica amb què un sacerdot beneeix una persona, un lloc o una cosa:rebre la benedicció del papa.
  2. Fet que és motiu de joia, de benestar, de prosperitat:les pluges dels darrers dies han estat una benedicció per als camps.
És incorrecte dir *bendició perquè és un calc del castellà.
'benedicció' apareix també a les següents entrades:

Entrades dels fòrums amb la/les paraula/les "benedicció" al títol:

Veure la traducció automàtica de Google Translate de 'benedicció'.
Anuncis
Anuncis

Denuncia la publicitat inadequada.