Diccionari manual de la llengua catalana Vox © Larousse Editorial, S.L. 2007.
ascendir v. intr.
  1. Anar a un lloc desplaçant-se de baix a dalt:els alpinistes han començat a ascendir al cim.sin: pujar
    Se'n fa un ús abusiu. Sempre que es pugui és millor substituir-lo per pujar.
  2. Arribar a certa quantitat de diners:les pèrdues van ascendir a cent milions d'euros.sin: pujar
  3. Remuntar-se enrere en el temps:l'activitat bèl·lica de l'ésser humà ascendeix a temps molt remots.

  4. v. intr./tr.
  5. Passar o fer passar d'un grau, d'una dignitat, d'un càr­rec, etc., més baix a un altre de més alt:el van ascendir a capità; celebra que a la feina l'han ascendit.
Quan es conjuga, algunes persones dels temps de present afegeixen -eix- com en el verb servir.
'ascendir' apareix també a les següents entrades:

Entrades dels fòrums amb la/les paraula/les "ascendir" al títol:

Veure la traducció automàtica de Google Translate de 'ascendir'.
Anuncis
Anuncis

Denuncia la publicitat inadequada.