Diccionari manual de la llengua catalana Vox © Larousse Editorial, S.L. 2007.
ablanir v. tr./prnl.
  1. Fer tornar tou:la calor excessiva ablaneix la cera.sin: estovar
  2. Moderar o suavitzar el rigor i la severitat d'una persona:només els nets van ablanir el caràcter d'aquell home; s'ablaní en veure plorar el seu fill.
Quan es conjuga, algunes persones dels temps de present afegeixen -eix- com en el verb servir.
'ablanir' apareix també a les següents entrades:

Entrades dels fòrums amb la/les paraula/les "ablanir" al títol:

Veure la traducció automàtica de Google Translate de 'ablanir'.
Anuncis
Anuncis

Denuncia la publicitat inadequada.