Diccionari manual de la llengua catalana Vox © Larousse Editorial, S.L. 2007.
abalançar-se UNK
  1. Tirar-se cap endavant repenjant-se sobre algun objecte de manera que el cos faci balança:no t’abalancis a la finestra, que cauràs.sin: abocar-se
  2. Fer l’acció de llançar-se contra algú:el policia s’abalançà sobre el lladre.
Quan es conjuga, la ç passa a c davant e, i, com en el verb començar.

Entrades dels fòrums amb la/les paraula/les "abalançarse" al títol:

Veure la traducció automàtica de Google Translate de 'abalançarse'.
Anuncis
Anuncis

Denuncia la publicitat inadequada.